dissabte, 30 de juny del 2012

quan et topetes de sobte amb una altra realitat, tens diverses opcions. cadascú tria la seva i així va passant el temps i un o una es veu ja amb forces per afrontar-la. ho pensava això mentre anit llegia les Meditacions de Marc Aureli, veges tu, jo que no he llegit pràcticament filosofia. el llibret és d'un amic que l'anava a llançar a l'escombraria i que abans d'això, em preguntà si entre el piló de llibres veia jo algun que em poguera agradar. el llegia anit després de veure Ice Age 2 en la televisió holandesa amb els companys de residència. el contrast és divertit.

el fragment és el següent (7 del Llibre II)

Et descentren els accidents exteriors? Dona't temps lliure per aprendre alguna cosa bona i para d'anar amunt i avall. Encara has de vigilar de no caure en una altra distracció, doncs deliren també els que es cansen de la vida de tanta activitat, sense tindre on dirigir tot l'impuls, i, en una paraula, la imaginació.


ara escape d'aquests accidents exteriors, de la novetat del paisatge i de l'extrema tranquil·litat del poble, amb una suposada quietud d'esperit que em fa dubtar. on està la por i el dubte d'estar ací, lluny de casa?

pot ser perquè el viatge és el que tocava, quan tocava. o que m'ho estic prenent tot amb la mateixa tranquil·litat que regna en aquest poble. 

divendres, 29 de juny del 2012

no sé perquè em vingué la idea per al títol del blog*, no recorde amb qui parlava però em preguntaren què és un riurau i jo vaig recordar el temps passat a la Marina, de ben joveneta. Perquè com en aquella època estava al costat de la mar i ara estic al costat d'una altra mar més freda, dedicada en cos i ànima a les clòtxines, vaig pensar que estaria bé unir aquests dos paisatges amb el nom d'un lloc amb sostre, siga per aixoplugar-se en els turmentes d'estiu, siga per als canyissos.


el poble és menut, amb les cases d'una planta, màxim dues, el teulat típic holandès, com si estigueren preparades per a la neu, encara que no estic massa segura si ací nevarà. per ara només plou. el dia de l'arribada fou un dia de xafogor intensa: vaig pensar que havia abandonat València per retrobar-me amb la xafogor valenciana una altra vegada! Avui la cosa ha millorat. 


*altres possibles títols del blog, suggerits pels amics en una de les últimes nits a la fresca foren: dies de fang i roses o dies de fang i tulipes. pot ser el pose com a subtítol, el de les roses.